Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
contramarxa
Militar
Operació, maniobra o moviment que, dins el domini de l’estratègia o del més limitat camp de la tàctica, duu a terme un exèrcit o cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.
En certes ocasions la contramarxa estratègica és una operació de guerra que no implica retrocés definitiu, ans constitueix només un mitjà de sostreure's, tot d’una, a l’esguard i a l’abast de l’enemic, amb el propòsit d’efectuar un moviment ofensiu sobre un altre lloc del teatre de la guerra on l’adversari estigui desprevingut
aleta

Bomba amb aletes
(CC0)
Militar
Sortint de certes bombes d’aviació que les estabilitza en llur trajectòria.
pompó
Militar
Plomall emprat, en certes èpoques, com a adorn del morrió o capell dels militars.
batalla de Pavia
Història
Militar
Combat entre els exèrcits de Carles V i de Francesc I de França a Pavia (Llombardia) la nit del 23 al 24 de febrer de 1525 durant la guerra pel predomini europeu.
L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de la guarnició…
albacar
Història
Militar
Recinte murat o torrassa que hi havia a l’exterior de certes fortificacions a l’edat mitjana.
divisió
Militar
Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).
Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis transport, intendència, sanitat, etc Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus d’una banda, la divisió d’infanteria , equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari ràdio, manteniment, etc Aquesta divisió de tipus més general, en una progressiva…
cinta
Militar
Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores.
conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca,…
camp de mines
Militar
Extensió de terreny on hom ha instal·lat mines, generalment amb unes certes normes d’ordenació, constituint això un obstacle artificial per a dificultar l’accés en una direcció determinada.
És format de barreres o successions de files paralleles de mines, els eixos de les quals formen una línia trencada, i de masses de línies o conjunts de mines sense ordenació La densitat o nombre de mines és donada en metres lineals barrera o metres quadrats masses Generalment hom installa de forma alternativa mines antitancs i mines antipersonal amb la intenció de dificultar l’acció dels sapadors Actualment, es generalitza el sistema d’escampada de mines des dels avions, amb la qual cosa els camps presenten una ordenació irregular que en fa encara més difícil l’aixecament
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…