Resultats de la cerca

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella…

Monàrquica i anglòfila, combaté també les forces d’esquerra en la guerra civil de 1945-49

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília

Mosqueter, el 1780 lluità al setge de Maó i l’any 1785 esdevingué capità Combaté contra Savoia 1792 i Espanya 1793, on prengué Sant Sebastià Destinat a Alemanya 1797 i 1800 i a Suïssa 1799, morí en combat al Rin

Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà

Quart duc d’Osuna, tercer marquès de Peñafiel i vuitè comte d’Ureña Fill de Pedro Girón y de Velasco , passà a Sicília, on fou general de les galeres reials Combaté la pirateria En 1655-56 fou virrei de Sicília, càrrec en el qual morí

Combaté l’exèrcit borbònic durant la guerra de Successió Actuà al servei de Sebastià Dalmau en l’expedició del diputat militar Berenguer en l’afortunada acció de Caldetes Maresme Participà en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per Felip V 1713-14