Resultats de la cerca

Cap militar de la Segona Germania , comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella 15 de juliol de 1693 El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat 29 de febrer

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política

Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins

Estudià a Harrow i a Sandhurst Serví a França durant la Primera Guerra Mundial i formà part de l’exèrcit letó en la lluita contra l’URSS Del 1932 al 1938 comandà les tropes del NW de l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial, com a lloctinent general, manà el primer cos d’exèrcit i organitzà la defensa i, més tard, l’evacuació 1940 de Dunkerque Al març del 1942 es traslladà a Birmània, on dirigí la lluita contra els japonesos, però al cap de pocs mesos fou enviat a l’Orient Mitjà Fou ajudant d’Eisenhower en les campanyes de Tunis, de Sicília i d’Itàlia 1943, i el 1944, després de la caiguda de…

Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat

Tinent coronel, esdevingué un dels líders del cop d’estat del 1809 que deposà Gustau Adolf IV Posteriorment fou membre del consell d’estat 1809-10 i governador del comtat de Skaraborg 1810-24

Fou marquès de Villarios i comte de Bornova Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer 1502-03, de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà 1506, de governador del Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer 1509

Fou austriacista i el 1706 el rei arxiduc Carles III el féu cavaller Defensà Barcelona 1706, lluità a Aragó 1707 i defensà Girona 1711 i Hostalric Nomenat governador de Gaeta pel rei arxiduc, ara emperador, restà a l’estranger en caure Barcelona 1714 El 1731 l’emperador li concedí el comtat de Picalquers

Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d’Aragó, Alfons el Bataller, per tal d’apoderar-se de Lleida, envaïren el Segrià i amenaçaren Albesa i les darreres conquestes del comtat d’Urgell Els cristians experimentaren en aquella batalla, segons el Chronicon Dertusense , moltes pèrdues d’homes, i el castell no tornà a les mans catalanes fins el 1147