Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
batalla de La Bicocca
Militar
Acció militar que tingué lloc a La Bicocca, població italiana de Llombardia, prop de Milà, en què els francesos i els suïssos foren vençuts pels imperials comandats per Pròsper Colonna i el marquès de Pescara el 1522.
Aquesta desfeta determinà la pèrdua del ducat de Milà per part dels francesos
batalla de Calatañazor
Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana
Tit Labiè
Història
Militar
General romà. Tribú de la plebs (63 aC) i legat de Cèsar a la Gàl·lia, governador de la Cisalpina (56 aC).
Alineat al costat de Pompeu, després de la desfeta de Farsàlia organitzà un exèrcit, que fou batut a Tapsos i a Munda
batalla d’Alcazarquivir
Història
Militar
Combat lliurat el 1578 entre les tropes de Sebastià de Portugal —que havien anat en auxili del rei destronat del Marroc— i els insurrectes marroquins.
Esdevingué una gran desfeta per a Portugal, i hi perderen la vida el rei i un gran nombre de nobles portuguesos Significà el fracàs d’afermar al Marroc l’imperi africà
batalla del Piave
Història
Militar
Conjunt de combats sostinguts entre les tropes italianes i les austroalemanyes a les riberes del riu Piave (1917-18), durant la Primera Guerra Mundial.
Després de la desfeta de batalla de Caporetto , els italians formaren una vasta línia defensiva al llarg del riu, amb la qual aturaren les ofensives enemigues i llançaren un contraatac, amb èxit octubre del 1918
rearmament
Militar
Reconstitució de la força militar d’un estat que havia estat totalment o parcialment desfeta.
Els anys posteriors a les guerres mundials en presenten exemples típics Així, amb l’arribada al poder 1935, Hitler reinstaurà el servei militar obligatori, principi de la recuperació armamentista també la política americana de guerra freda i el conflicte de Corea feren possible el rearmament dels antics derrotats el Japó ho féu entre el 1954 i el 1955 els alemanys hi trobaren més dificultats, a causa de l’oposició francesa, malgrat la qual l’exèrcit federal Bundeswehr fou creat el 1956 El rearmament actual, caracteritzat per la seva dimensió qualitativa més que no pas…
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
Euribíades
Història
Militar
Militar lacedemoni.
Fou almirall de la flota grega durant la segona guerra Mèdica Després de la desfeta de les Termòpiles portà la flota al golf de Salamina Caiguda Atenes en mans dels perses, volgué anar al Peloponès, però, aconsellat per Temístocles, restà a Salamina, on fou obtinguda una victòria sobre l’enemic 480 aC
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional