Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
capell de ferro
Militar
Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I
marxa
Militar
Moviments de les tropes per traslladar-se des d’un punt a un altre.
Malgrat l’ús cada dia més generalitzat dels ferrocarrils, dels automòbils i àdhuc de l’avió com a mitjans de transport de tropes, la marxa a peu a no ha estat desplaçada, per tal com ha demostrat la seva eficàcia, especialment en la Segona Guerra Mudial i en les guerres posteriors Indoxina, Algèria i Vietnam Tradicionalment, hom distingeix les marxes tàctiques de les logístiques efectuades per traslladar grans agrupaments de tropes durant una campanya
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un…
Edmond Louis Alexis Dubois de Crancé
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Jacobí convençut, la seva màxima preocupació fou d’aconseguir la democratització interna i l’eficàcia militar de l’exèrcit Juntament amb Fouché reprimí la insurrecció reialista de Lió març del 1793 Actuà contra Robespierre juliol del 1794 Durant el Directori fou diputat del Consell dels Cinc-cents, a la fi de l’estiu del 1799 substituí Bernadotte en el ministeri de la guerra Després del cop d'estat del 18 de brumari es retirà de la política
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
forces aeronavals
Militar
Conjunt de tropes, aeronaus i vaixells que realitzen accions bèl·liques de forma conjunta.
Les aeronaus van demostrar la seva eficàcia durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment van ser adoptades per les principals armades del món Ara bé, des de llavors no s’han utilitzat en veritables batalles navals, sinó més aviat per a sostenir operacions terrestres Hi ha tres tipus de vaixells amb capacitat per a transportar aeronaus els portaavions pesants, dels quals només en té la US Navy, que transporten avions a reacció els portaaeronaus, que deriven dels portaavions lleugers i que transporten una flota mixta d’avions d’enlairament vertical ‘Harrier’ i d’helicòpters de…
assalt
Militar
Fase resolutiva de l’atac en la qual les tropes més avançades es precipiten sobre les posicions enemigues.
El soldat que participa en un assalt ha de tenir un alt grau de preparació física i moral, per tal com, si l’adversari no es ret o no es retira, es produeix un combat cos a cos L’assalt en la seva forma clàssica esdevé actualment molt difícil, perquè l’augment de l’eficàcia de les armes de foc no permet a formacions denses d’apropar-se a les posicions enemigues per això, l’objectiu d’assaltar els punts clau escollits és reservat a formacions especialitzades Els tancs són el mitjà més adequat per a l’assalt quan són seguits per la infanteria mecanitzada que, en el moment indicat,…
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre la protecció…
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al moviment i a les…
Luis Fermín de Carvajal y Vargas
Història
Militar
Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).
En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…