Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
escola de Saint-Cyr
Militar
Escola militar francesa fundada per Napoleó a Fontainebleau el 1803 i traslladada, el 1808, a Saint-Cyr, prop de Versalles (localitat anomenada avui Saint-Cyr-l’École), a uns edificis on s’havia allotjat l’escola per a noies nobles empobrides creada per Madame de Maincenon el 1686.
S'hi formaren nombroses promocions d’oficials d’infanteria i cavalleria, i més tard de blindats Destruïts els edificis de l’escola per bombardeigs aeris els anys 1940 i 1944, la institució École spéciale militaire de Saint-Cyr fou traslladada al camp de Coëtquidan Bretanya el 1946
Francesco Voltel
Història
Militar
Militar suís al servei de Carles IV d’Espanya.
Introduí a la península Ibèrica els mètodes pedagògics pestalozzians, que havia conegut a Suïssa, en fundar una escola pestalozziana a Tarragona 1801 per als fills dels militars del seu regiment Influí Francesc Amorós i Ondeano perquè fundés el Real Instituto Pestalozziano de Madrid
Francesc Barra
Història
Militar
Artiller.
Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona, 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre d’altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella
Carl von Clausewitz
Història
Militar
General i teòric militar alemany.
Lluità contra la França revolucionària, estigué al servei de Rússia, després ingressà a l’estat major alemany i combaté a Waterloo Des del 1818 dirigí l’escola de guerra La seva obra Vom Kriege ha estat el fonament del modern pensament militar alemany i ha influït poderosament les concepcions de la guerra dels teòrics del marxisme Marx, Engels, Lenin
Rafael García Valiño y Marcén
Història
Militar
Militar.
Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949
Pere Maria Cardona i Prieto
Història
Militar
Oficial de la marina de guerra espanyola.
El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà
Joaquim de Cabanyes i Ballester
Pintura
Museologia
Militar
Pintor, militar i col·leccionista art.
La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Casimir de Bofarull i Miquel
Història
Militar
Militar.
Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears
Alfredo Kindelán y Duany
Història
Militar
Militar castellà.
Capità d’enginyers militars de l’Exèrcit de Terra, el 1905 assistí com a representant de l’Estat espanyol a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional, celebrada a París, i encarregà a l’artista Ricard Causarás i Casaña el disseny i la construcció d’un aeroplà monoplà de forma triangular d’ala delta rígid, patentat el 1909 Lluità al Marroc, a partir de l’any 1913, i fundà l’Escola de Pilots Militars de l’Exèrcit de Terra, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos Madrid Participà en el desembarcament d’Alhucemas 1925 D’ideologia monàrquica, el 1931 s’exilià en…