Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
refugi
Militar
Trinxera, construcció subterrània, etc, feta o habilitada per a protegir-se dels bombardeigs.
espingarda
Militar
Peça lleugera d’artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als s. XIV i XV.
Era feta de ferro i tirava bales de ferro o de plom
contraronda
Militar
Segona ronda per a major vigilància.
Hom fa el recorregut per l’esquerra, a diferència de la ronda, que és feta per la dreta
lloriga
Militar
Armadura per a defensa del cos, feta de làmines d’acer petites i imbricades.
recarregar
Militar
Tornar a carregar la beina d’un cartutx ja disparat, després d ’haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca.
El nombre de vegades que una beina pot ésser recarregada depèn del material de què és feta, del calibre i del procediment de fabricació
vèlit
Història
Militar
A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
N'hi havia 1 200 a cada legió, 40 per a cadascun dels 30 maniples maniple Amb la reorganització de l’exèrcit feta per Mari primera meitat del s I aC foren substituïts per mercenaris estrangers
pacte dels Balcans
Militar
Pacte d’ajut i de cooperació militar signat el 9 d’agost de 1954 entre Iugoslàvia, Grècia i Turquia en la conferència de Veldes.
Els signants es comprometien a respondre conjuntament a qualsevol agressió feta a un d’ells En fou el motiu la tensió entre Iugoslàvia i l’URSS La reconciliació d’ambdós estats des del 1955 el deixà sense efecte
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
capitania general de Balears
Militar
Demarcació militar que comprèn les Illes Balears; la seva capital és Palma.
Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del s XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704