Resultats de la cerca

Es destacà durant la guerra de la independència italiana 1848 Nomenat ministre de la guerra 1849-59, reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea 1855-56 i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859 Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma

Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640

Participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller, 1955, Matteo Luigi…

Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…

La creació de l’euroexèrcit fou una de les conseqüències del desarmament nuclear del continent El seu origen fou una brigada francoalemanya de 4200 homes creada el 1989 Parallelament, Alemanya i els Països Baixos acordaren la creació d’un altre cos d’exèrcit mixt, integrat per 40000 homes provinents d’una divisió neerlandesa i dues d’alemanyes el 1992 El 1993, l’OTAN signà un acord pel qual el cos d’exèrcit francoalemany, en aquell moment integrat ja per 40000 efectius, podia actuar tant a les ordres de l’OTAN com de la UEO Aquell mateix any, s’hi afegiren Bèlgica, amb 12000 homes, i Espanya…