Resultats de la cerca

Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma

En la seva forma més esquemàtica consistia en una perxa oscillatòria unida en un extrem per una corda a una fona, on era posat el projectil a l’altre extrem una corda sostenia una caixa plena de pedres, que actuava de contrapès La perxa s’estintolava en un travesser sostingut per cavallets En ésser baixada amb força i deixada lliure, el contrapès li donava l’impuls necessari perquè la fona expellís el projectil, generalment una pedra grossa

Consistia en un fust o palanca de braços desiguals sostinguda per dues cuixeres duia un contrapès en un extrem, i a l’altre, una fona amb el projectil que s’havia de llançar Utilitzat en temps de Jaume I, hom el distingia del trabuquet

Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…