Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
les Mallades
Militar
Antigues instal·lacions ramaderes del municipi de Bétera (Camp de Túria) reconvertides en instal·lacions militars des de mitjan segle XX.
aviació
Militar
Transports
Dotació d’avions, instal·lacions complementàries, etc, d’un estat, companyia, etc.
Hom distingeix l’aviació civil, dedicada principalment al transport de persones i mercaderies i secundàriament a usos topogràfics, agrícoles, esportius, etc, de l’aviació militar, dedicada a missions de caràcter bèllic L’aviació civil sol estar en mans de les companyies d’aviació Les relacions entre companyies d’aviació són regulades per mitjà de l'ICAO i de la IATA L’aviació militar, controlada pels governs, sol tenir encomanades les missions defensives i ofensives, tàctiques i estratègiques depèn, segons els casos, ultra de l’exèrcit de l’aire, dels exèrcits de terra i de mar
visor
Militar
Instrument de què són proveïts els caces, els bombarders i d’altres avions militars i que serveix per a dirigir el foc de llurs armes o per a determinar les condicions en què han d’ésser llançades les bombes.
Els visors, que en un principi eren simplement ulleres o collimadors, són actualment unes installacions molt complexes, constituïdes per dispositius giroscòpics, aparells de radar i calculadors electrònics, i que, eventualment, arriben a disparar automàticament les armes quan les condicions de punteria són òptimes
bombardeig naval
Militar
Acció de disparar l’artilleria d’un vaixell contra la costa.
Des d’un punt de vista tàctic, la seva finalitat pot ésser de reforçar missions terrestres o amfíbies desembarcaments o reembarcaments, o destruir installacions costaneres o ciutats obertes Tècnicament cal considerar, a més, si el tir va dirigit contra blancs visibles o invisibles
ocultar
Militar
Posar (les tropes, els materials i les instal·lacions) fora del camp d’observació de l’enemic.
conversió industrial militar
Militar
Reorientació dels recursos, tant humans com tecnològics, del camp militar al civil.
És associat amb un procés de reestructuració dels equips i de les installacions per a una producció militar amb vista a un possible mercat civil No s’ha de confondre amb diversificació que fa compatible la producció civil i militar En la conversió no hi ha possibilitat de retorn a la producció militar
bomba de formigó
Militar
Bomba en la qual se substitueix tota o part de la càrrega explosiva per formigó o algun altre material inert a fi d’augmentar l’energia mecànica de la bomba.
D’aquesta manera, l’objectiu és destruït o neutralitzat a partir de l’impacte La càrrega de formigó s’utilitza en bombes simples o en les guiades per làser Presenten la particularitat que poden destruir els objectius produint un nombre de baixes molt limitades Són idònies per a esmicolar antenes, installacions de radar i petits edificis
campament
Militar
Conjunt d’instal·lacions militars fixes, especialment les destinades en temps de pau a la instrucció de tropes.
proliferació nuclear
Física
Militar
Relació entre el desenvolupament de les centrals nuclears per a la producció d’energia elèctrica i la disseminació de la tecnologia nuclear per a finalitats bèl·liques a causa dels materials emprats en la fabricació d’armes nuclears, l’urani 235 i el plutoni 239, aquest darrer un subproducte de la combustió de l’urani a les centrals nuclears.
Influeix també en el grau de proliferació el tipus d’installacions i de procediments que les centrals utilitzin Així, les plantes d'enriquiment i de reprocessament són les més avantatjoses des d’un punt de vista bèllic De cara a un control de la proliferació de l’armament nuclear, els principals països que disposen d’aquest tipus d’armament s’han adherit al Tractat de No-proliferació, que entrà en vigència el 1970
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau