Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
José Felipe Castaños y Urioste
Història
Militar
Polític i militar.
Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques
Josep Caro i Sureda
Història
Militar
Marí i militar.
Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra…
Francesc Xavier Dameto i Despuig
Història
Militar
Militar.
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815
Francisco de Saavedra
Història
Militar
Polític i militar andalús.
Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència
Lluís-Alexandre Procopi Bassecourt i du Pire
Història
Militar
Militar, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.
Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona
Miquel de Saavedra i Jofré
Història
Militar
Militar.
Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico
Andreu Saliquet i Zumeta
Història
Militar
Militar.
Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc Passà a Barcelona, on collaborà en la repressió de la vaga general del 1917 El 1923 assolí el grau de general, al Marroc Destituït per la República 1931, s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim Dirigí l’ocupació de Madrid març del 1939 Des d’aleshores hi residí Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí
Antoni Bages
Història
Militar
Militar liberal.
Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província…
Jerónimo de Uztáriz y Hermiaga
Economia
Història
Militar
Militar, polític i economista basc.
Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina