Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Carles Blanco
Història
Militar
Política
Militar i polític.
General del cos jurídic militar, s’oposà a la dictadura del general Primo de Rivera, i en proclamar-se la República 1931 fou nomenat director general de seguretat Dimití en protesta per l’incendi de convents a Madrid pel maig del 1931 Publicà Los procesos militares durante la Dictadura 1931
Joaquim Sagnier i Villavecchia
Història
Militar
Història del dret
Jurista i militar.
Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals
Domènec Batet i Mestres
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la…
codi de conducta sobre el comerç d’armes
Militar
Instrument polític i jurídic que serveix per a establir uns criteris mínims que han de respectar els productors i exportadors d’armes per a poder exportar béns i serveis militars.
El Consell de la Unió Europea adoptà l’any 1998 un codi de conducta en aquest sentit que afecta tots els estats membres, si bé el document no era vinculant jurídicament D’altra banda, hi ha actualment molts moviments socials que fan campanya per tal que els Estats Units adoptin un codi d’aquestes característiques, i diversos premis Nobel de la pau han impulsat una iniciativa similar a escala internacional
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…