Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
llicència absoluta
Militar
Llicència concedida als militars per eximir-los definitivament de les obligacions militars.
permís d’armes
Militar
Llicència que concedeix l’autoritat governativa a les persones a les quals els seus reglaments permeten de posseir o usar armes curtes o llargues d’ànima estriada.
llicenciat | llicenciada
Militar
Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei.
llicenciar
Militar
Eximir (un militar) del servei de les files, donar-li la llicència absoluta.
amnistia d’armes
Militar
Període temporal en què no es penalitza el lliurament d’una arma en situació irregular.
Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita…
reservista
Militar
Individu pertanyent a la reserva, després d’haver acabat el servei militar, però sense arribar a l’estat de llicència absoluta.
intermediari d’armes
Militar
Persona individual o empresa dedicats a la distribució d’armes i municions per a un altre usuari final.
Són entitats que negocien contractes, venen i comercien en nom de la persona o entitat destinatària de les armes, des d’un tercer país a un altre Per dur a terme les seves activitats requereixen d’una llicència o aprovació per l’entitat governamental competent, quan l’entitat intermediària té la residència o la nacionalitat del país sotmès a jurisprudència, però hi ha un buit legal quan aquestes activitats es duen a terme en un altre país
orde de Santa Maria de Montgaudi
Militar
Orde militar fundat vers el 1174 prop de Terol, a Alfambra i els seus termes, per un cavaller de l’orde de Sant Jaume, el comte Rodrigo Gonçalves, que devia haver col·laborat en la conquesta d’aquesta regió.
El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple
Francesc Barado i Font
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs de recepció…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…