Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Arat de Sició
Història
Militar
Estrateg de la Lliga Aquea
.
El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l’hegemonia…
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat, gràcies, en…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…
Lluci Mummi
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Pretor el 143 aC, fou enviat contra els lusitans rebels Cònsol el 146 aC, tingué el comandament de la guerra contra les ciutats gregues i destruí la Lliga Aquea, comandada per Dieu i Critolan Saquejà Corint i altres ciutats i portà a Roma nombroses obres d’art gregues
Lidiades
Història
Militar
General grec.
Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana
Filips van Almonde
Història
Militar
Vicealmirall neerlandès.
Durant la guerra de la Lliga d’Augsburg 1689-97 comandà les esquadres aliades, anglesa i holandesa, contra la francesa, la qual derrotà a La Hague 1692 Al servei de l’arxiduc Carles, durant la Guerra de Successió, comandà l’esquadra que bombardejà, entre altres ports de la península Ibèrica, el de Barcelona 1705
Carles de Lorena
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596
Giacomo Caldora
Història
Militar
Militar napolità, duc de Bari.
Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina 1424-28 encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols Morta aquesta 1436, lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona
Pere Rubí i de Sabater
Història
Militar
Militar.
Fill i hereu de Ramon de Rubí i de Marimon Conseller del rei, mestre racional i lloctinent del batlle general de Catalunya, destacà en l’expedició militar al Rosselló 1673, durant la guerra contra França El 1675 defensà Girona, assetjada pels francesos Durant la guerra de la lliga d’Augsburg defensà Roses contra la nova invasió francesa ferit, hagué de cedir el comandament de la plaça, que capitulà
Sancho Dávila
Història
Militar
Militar castellà.
Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575