Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Navarro
Història
Militar
Barber.
Cap militar de la Segona Germania , comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella 15 de juliol de 1693 El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat 29 de…
Kurt Daluege
Història
Militar
General alemany.
Ocupà càrrecs de les SA i de les SS , i el 1936 esdevingué cap de tota la policia del III Reich Substituí Heydrich a Praga maig del 1942 i dirigí la repressió a Bohèmia Detingut el 1945, fou lliurat als txecs, jutjat i ajusticiat
José Felipe Castaños y Urioste
Història
Militar
Polític i militar.
Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’atac a Sagunt…
Ante Gotovina
Militar
Militar croat.
Fill d’una família de pescadors, amb setze anys s’enrolà com a mariner en una companyia de transports internacional Ha estat en la Legió Estrangera Francesa 1973-79, en una empresa de seguretat i ha estat instructor en diverses formacions paramilitars d’Amèrica Llatina Fou condemnat a cinc anys de presó en complí un per atracament a un banc amb robatori de joies Amb l’esclat de la guerra de Croàcia 1991 s’allistà a la Guàrdia Nacional Croata, que a l’any següent es convertí en l’exèrcit croat L’any 1994 fou ascendit a general i posteriorment a cap de l’exèrcit El 2000 passà a la reserva, i el…
batalla d’Alcazarquivir
Història
Militar
Combat lliurat el 1578 entre les tropes de Sebastià de Portugal —que havien anat en auxili del rei destronat del Marroc— i els insurrectes marroquins.
Esdevingué una gran desfeta per a Portugal, i hi perderen la vida el rei i un gran nombre de nobles portuguesos Significà el fracàs d’afermar al Marroc l’imperi africà
batalla de Chacabuco
Història
Militar
Combat lliurat el 12 de febrer de 1817 entre les tropes de Maroto i les patriòtiques del general San Martín, les quals derrotaren els espanyols.
San Martín entrà victoriós a Santiago, amb la qual cosa restaren obertes les portes per a l’alliberament de Xile
conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…
batalla d’Azincourt
Història
Militar
Combat lliurat el 25 d’octubre de 1415, entre Enric V d’Anglaterra i l’exèrcit francès, a Azincourt (Artois), França, després de represa la guerra dels Cent Anys.
Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420
batalla de Crécy
Història
Militar
Primer combat important de la guerra dels Cent Anys, lliurat al sud de Crécy-en-Ponthieu (Picardia) el 26 d’agost de 1346, i en el qual Eduard III d’Anglaterra aconseguí una victòria total sobre Felip VI de França.
Tot seguit s’inicià el setge que donà als anglesos la possessió de Calais durant més d’un segle 1347-1458