Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
partida
Militar
Guerrilla, escamot, conjunt poc nombrós de gent armada, organitzada militarment, malgrat que no sigui considerada part integrant de la tropa regular.
batalla de Trullars
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Trullars (Rosselló) el 22 de setembre de 1793, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, manades pel general A.Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille.
Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l’oportunitat de completar l’ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d’hivern del Voló
batalla de Xiva
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les proximitats de Xiva (Foia de Bunyol) el 15 de juliol de 1837, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran
batalla naval de Nicòtera
Història
Militar
Combat marí ocorregut davant la població d’aquest nom, a Calàbria, entre l’estol de Carles I de Nàpols i una part de l’estol català, format per catorze galeres.
Malgrat la situació d’inferioritat d’aquestes, assoliren una victòria esclatant i capturaren diverses naus enemigues, amb un gran nombre de presoners, que Pere II de Catalunya-Aragó feu posar en llibertat
batalla de Parestortes
Batalla de Parestortes, 'Victoires et conquêtes des armées françaises' París 1818
© Fototeca.cat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 17 de setembre de 1793, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet Conflent i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló
batalla de Puçol
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Puçol (Horta) i als seus voltants, el 25 d’octubre de 1811, entre les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, i les forces que manava el general Joaquín Blake, al servei de la Junta de València.
Malgrat la superioritat numèrica d’aquestes, Suchet assolí de trencar-ne les línies i obtenir la victòria, que suposà la immediata capitulació del castell de Morvedre 26 d’octubre i féu inevitable la caiguda de València a les mans dels francesos
batalla d’Otumba
Història
Militar
Xoc armat entre les forces castellanes d’Hernán Cortés i les asteques que tingué lloc a la plana d’Otumba, Mèxic, el 7 de juliol de 1520.
Cortés, que fugia de Tenochtitlán després de la Nit Trista 30 de juny, fou obligat a presentar batalla per l’exèrcit asteca i tlaxcalteca Malgrat la superioritat numèrica dels indis, Cortés imposà la seva estratègia i desfeu l’exèrcit enemic
batalla de Villaviciosa
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc a Villaviciosa de Tajuña, a l’Alcarria (Castella), el 10 de desembre de 1710.
Fou favorable a Felip V i determinà l’ocupació d’Aragó i l’ofensiva d’aquest vers Catalunya La victòria filipista tingué lloc l’endemà de la victòria en la batalla de Brihuega , malgrat l’arribada de l’ajuda austriacista de Starhemberg
Jan Žižka
Bust escultòric de Jan Zizka, obra de Wendel Roskopf (1514-1516), conservat al Museu Nacional de Praga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític txec.
Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta
zuau
Militar
Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l’imperi Otomà.
Inicialment fou un cos mixt d’indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades tiradors, i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original Es distingiren a les guerres d’Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia Foren imitats per altres exèrcits occidentals