Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
batalla de Parestortes

Batalla de Parestortes, 'Victoires et conquêtes des armées françaises' París 1818
© Fototeca.cat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 17 de setembre de 1793, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet Conflent i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló
Hilarión Daza
Història
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques
Juan Díaz Porlier
Història
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi
Miquel de Saavedra i Jofré
Història
Militar
Militar.
Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
marcatge d’armament
Militar
Pràctica consistent a atorgar un número i un codi identificatiu a cada peça d’armament, especialment petit i lleuger, com també a cadascuna de les municions.
Aquesta identificació ha d’ésser individual i difícil de falsificar o esborrar Com a mínim, s’ha d’identificar el tipus de producte de què es tracta marca, model i calibre, país d’origen i número de sèrie Alguns països també faciliten el destinatari Aquest sistema facilita el rastrejament i la identificació de rutes de les armes, des de la seva fabricació fins al seu ús, però la manca d’un acord internacional sobre aquesta matèria en dificulta la tasca És per això que les Nacions Unides establiren un Grup de Treball sobre Marcatge i Rastrejament l’any 2002, per tal d’estudiar la viabilitat d’…
batalla de Xampanya
Militar
Conjunt d’operacions militars efectuades en aquesta regió durant la Primera Guerra Mundial.
En establir-se l’exèrcit alemany a la Xampanya darreria del 1914, fou atacat pel francès febrer i març del 1915, més per a obligar Alemanya a minvar la seva pressió al front rus que per a fer-la retrocedir cap a l’est Els francesos repetiren l’operació pel setembre següent i assoliren de recuperar alguns territoris de la regió Posteriorment 1916-17 hom restà gairebé paralitzat, a causa de la manca d’efectius Les hostilitats foren represes pel juliol del 1918, que l’exèrcit francès deturà l’assalt alemany anomenat de la pau Friedensturm Pel setembre del mateix any els francesos, ajudats pels…
Monsieur Espenan
Història
Militar
Militar francès.
En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez,…
Francisco Manuel de Melo
Historiografia
Història
Militar
Historiador i militar portuguès.
Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès 1642 poc després, acusat d’…
Luis Fermín de Carvajal y Vargas
Història
Militar
Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).
En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…