Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Camilo García de Polavieja y del Castillo
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació…
Francisco Serrano y Domínguez
Història
Militar
Militar i polític andalús.
Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític andalús.
Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el s XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual tingué…
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se'n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…
mosso d’esquadra
(CC BY-ND 2.0)
Història
Militar
Membre d’un cos de forces policíaques institucionalitzat a Catalunya des de 1719-21.
Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana l’unien al de batlles de Valls i…