Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
forces marítimes
Militar
Conjunt de força naval (esquadres), terrestre (bateries de costa o de defensa) i aèria (embarcada o no) que integra la marina militar.
batalla del Salado
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a les ribes del riu del mateix nom, prop de Cadis, el 30 d’octubre de 1340 entre Alfons XI de Castella-Lleó (aliat amb Alfons VI de Portugal i amb Pere III de Catalunya) i el soldà benimerí Abū-l-Ḥasan
.
La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344
Cosme Damián Churruca y Elorza
Geografia
Història
Militar
Militar i cartògraf.
Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort
orde de Sant Jordi d’Alfama
Militar
Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.
Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de Martí I,…
Gaspar de Portolà i de Rovira
Monument dedicat a l’explorador i militar Gaspar de Portolà, fill de Balaguer
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Història
Militar
Explorador i militar.
Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties Vall d’Aran Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia 1744 -48 i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 en l’exèrcit de Carles III d’Espanya També participà en la campanya militar de Portugal 1762 -63 El 1764 fou ascendit a…
cobertura
Militar
Disposicions tàctiques i estratègiques, dotades d’una certa capacitat de resistència, adoptades en temps de pau per garantir la inviolabilitat de les fronteres aèries, terrestres i marítimes.
Hom aconsegueix d’aquesta manera que hi hagi temps per a la mobilització, la concentració i el desplegament de les forces pròpies, per defensar-les, en cas d’atac enemic Fins a la Segona Guerra Mundial els estats eren protegits per xarxes de fortificacions permanents de tipus Maginot i per fronts de cobertura, tot aprofitant els obstacles naturals disponibles Actualment la cobertura de les fronteres és un problema molt complex per a la possibilitat d’una guerra llampec
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…