Resultats de la cerca

Referit primer a la guàrdia reial persa dels mil nobles cavallers o “parents del rei”, el mot traduïa els càrrecs romans de tribú i de prefecte de la cohort prefecte

Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del…

Lluità amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, i el 1831 passà a Algèria, on es destacà repetidament i fou ascendit Ascendit a general de brigada per Napoleó III 1852, assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de la província de Constantina 1858-59

Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents

Intervingué en la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria, dirigida per Kossuth Organitzà a Itàlia la legió hongaresa, que lluità contra els austríacs, i combaté també contra els russos en la guerra de Crimea Fou lloctinent de Garibaldi en l’expedició dels Mil, i arribà a tinent general de l’exèrcit italià, país del qual adquirí la nacionalitat

Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís

Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política