Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
batalla de Poitiers
Història
Militar
Combat esdevingut a l’octubre de l’any 732, prop de la ciutat del mateix nom, entre les forces àrabs de l’emir d’Al-Andalus, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-PGāfiqī, i les franques de Carles Martell.
Els musulmans, que abans havien derrotat Eudes d’Aquitània, hi foren vençuts i hagueren de cessar llur expansió cap al nord
Ramon de Cortada
Història
Militar
Vicealmirall de l’esquadra catalana.
Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília
batalla de Guadalete
Militar
Fet militar en el qual les tropes del rei visigot Roderic foren completament derrotades per les del musulmà Ṭāriq (19-26 de juliol de 711).
El resultat de la batalla decidí la caiguda de la península Ibèrica en poder dels musulmans Alguns historiadors neguen aquest emplaçament tradicional de la batalla i el situen a la vora de la llacuna de la Janda
batalla d’Albelda
Història
Militar
Combat en el qual hom creu que participà Ordoni I d’Astúries, que hauria vençut el muladí Mūsà ibn Mūsà (859-860?) al S de Logronyo (a Albelda de Iregua).
La llegenda la transformà en la inexistent batalla de Clavijo de Ramir I contra els musulmans El més probable devia ésser que els gascons atacaren la fortalesa d’Albelda el 851 o el 852 sense aconseguir, però, de prendre-la
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
Pedro Álvares Cabral
Història
Militar
Almirall portuguès, descobridor del Brasil.
Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501
asseifa
Història
Militar
A l’edat mitjana, expedició militar que els exèrcits musulmans feien a l’estiu per terres cristianes.
Alonso Pérez de Guzmán
Història
Militar
Noble i militar castellà.
Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’…
orde de Crist
Militar
Orde religiós i militar fundat per Dionís I de Portugal (1317) per tal de continuar la lluita contra els musulmans.
Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El seu distintiu…
neteja ètnica
Antropologia
Militar
Expressió sorgida durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia per a indicar l’eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat.
La neteja ètnica és un tipus de genocidi destinat a eliminar el caràcter multiètnic d’una regió en benefici de la pervivència d’un únic grup A l’antiga Iugoslàvia fou inicialment practicada pels serbis, però els croats no trigaren gaire a posar-la en pràctica El major nombre de morts es produïren a Bòsnia i Hercegovina, que era la república habitada per una major diversitat ètnica, i el collectiu més afectat fou el dels musulmans, que al començament de la guerra s’havien negat a adoptar actituds violentes Tanmateix, amb anterioritat ja s’havien dut a terme programes de neteja…