Resultats de la cerca

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

General de Napoleó, actuà a Itàlia i a la península Ibèrica fou derrotat a Bailèn 1808 Fou destituït —però després rehabilitat— per Lluís XVIII, que el nomenà ministre de la guerra 1814

Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria El rei Martí el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic

Duc d’Auerstedt i príncep d’Eckmühl Oficial de cavalleria, participà en la Revolució Francesa i es distingí en totes les campanyes militars Napoleó I el nomenà mariscal 1804, governador de Varsòvia 1807 i ministre de la guerra durant els Cent Dies

Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries

Ascendit a general el 1934, Hitler el nomenà 1938 cap del comandament suprem de la Wehrmacht Fou el principal responsable de la política militar nazi Signà la capitulació alemanya el 8 de maig de 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar internacional de Nuremberg

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Es distingí durant la guerra dels Cent Anys i serví a Dinamarca, on fou ministre de la guerra De retorn a França 1772, Turgot el nomenà secretari d’estat de la guerra 1775 Introduí reformes importants a l’exèrcit francès i modernitzà l’artilleria És autor de Mémoire sur les vices du système militaire français 1758

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

Lluità amb el seu pare, Giacomo Caldora, contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fou fet presoner Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura