Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
contramarxa
Militar
Operació, maniobra o moviment que, dins el domini de l’estratègia o del més limitat camp de la tàctica, duu a terme un exèrcit o cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.
En certes ocasions la contramarxa estratègica és una operació de guerra que no implica retrocés definitiu, ans constitueix només un mitjà de sostreure's, tot d’una, a l’esguard i a l’abast de l’enemic, amb el propòsit d’efectuar un moviment ofensiu sobre un altre lloc del teatre de la guerra on l’adversari estigui desprevingut
batalla del Jarama
Història
Militar
Operació bèl·lica de la guerra civil de 1936-39 (6-7 de febrer de 1937) en l’episodi de la lluita per la possessió de Madrid, en què les forces de Franco intentaren endebades de desbordar la defensa de Madrid pel sud.
Fou una de les més aspres de la guerra, amb caràcter de batalla de desgast i amb moltes baixes L’epicentre de la lluita fou el vèrtex dit El Pingarrón, a l’est del riu Els guanys territorials de les forces de Franco no comportaren cap amenaça greu contra les comunicacions de Madrid amb València Probablement aquests combats assenyalen el moment òptim de l’Exèrcit Popular, per l’equilibri entre l’organització i l’esperit ofensiu
combat
Militar
Acció de guerra que revesteix freqüentment un caràcter espontani, de transcendència tàctica, modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o conservació d’un objectiu.
Es desenvolupa en fases successives en el temps i l’espai, li és consubstancial la maniobra i l’acció conjunta i l’assalt n'esdevé la fase decisiva Hom pot dir que la batalla es compon d’un conjunt de combats particulars, i que, a diferència del combat, obeeix motius estratègics i és ordenada en un pla de guerra El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen, l’actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on té lloc i les conseqüències que se'n deriven combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit, en localitats, atòmic,…
niu
Militar
Lloc, més o menys fortificat, que ocupa en el desplegament, ofensiu i defensiu, una arma col·lectiva.
assentament
Militar
Lloc que ocupen en el desplegament, bé l’ofensiu o bé el defensiu, cadascuna de les armes pesants d’una unitat o conjunt.
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
preparació de l’artilleria
Militar
Fase del combat ofensiu portada generalment a cap per l’artilleria, consistent en un conjunt d’accions de foc adreçades a neutralitzar les posicions enemigues que per llur natura i situació poden impedir l’avanç de la pròpia infanteria.
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del…