Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Joan Aguiló i Romeu de Codinats
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Senyor de Petrés Camp de Morvedre, estigué al servei de Carles V Felip II el nomenà governador de la Plana, i, més tard 1556, batlle general de València És autor d’un poema històric en català, avui perdut s’ha conservat d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l' Orlando Furioso d’Ariosto 1556 Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia 1564
Guillem de Rocafull
Història
Militar
Lloctinent general de Mallorca (1558-64).
De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades Davant el perill turc incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561, promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a Menorca, el…
Esteve Rodríguez i Miró
Militar
Militar.
Intervingué en la campanya de Portugal de 1762-63 i posteriorment fou destinat a la Nova Espanya, on arribà el 1767 Anà a Louisiana amb el grau de tinent coronel com a ajudant de camp de Bernardo Gálvez en la campanya militar contra els anglesos, durant el període de domini espanyol sobre l’antiga colònia francesa A petició de Gálvez, aleshores governador, esdevingué, el 1785, governador interí de Louisiana, càrrec que, tres anys més tard, revalidà quan aquest morí Exercí en el càrrec durant deu anys considerat tolerant i liberal, impedí l’establiment de la Inquisició i es guanyà el favor de…
Gilles de Rais
Història
Militar
Mariscal de França.
A partir del 1427 lluità a favor de Carles VII de França al costat de Joana d’Arc, i el 1429 fou nomenat mariscal Es retirà el 1435 amb una gran fortuna Acusat més tard de pràctiques de bruixeria, fou condemnat i ajusticiat Sovint s’ha relacionat amb l’origen de la llegenda de Barbablava
Blas de Villate y la Hera
Història
Militar
Militar basc, segon comte de Valmaseda.
Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881
Ramón Blanco y Erenas
Història
Militar
Militar, primer marquès de Peña-Plata.
Prengué part en la repressió de la revolta del 1856 a Barcelona i en la tercera guerra Carlina Fou capità general de Catalunya 1876-79 i 1881-83, de Cuba 1879-81 i de les Filipines 1893-96
Casimir Lefaucheux
Història
Militar
Armer francès.
El 1832 inventà una escopeta de canons basculadors, primera arma pràctica de rerecàrrega, molt semblant al sistema d’obertura modern, que es carregava amb un cartutx format per un tub de cartó tapat en un dels extrems per un casquet de llautó sense fulminant, també inventat pel mateix armer Houler perfeccionà aquest casquet incorporant-hi el fulminant i una agulla lateral que el feia esclatar en ésser percudida pel martellet de l’arma
procés de Burgos
Militar
Nom amb què és conegut el consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d’un inspector de policia, entre altres accions armades.
El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina