Resultats de la cerca

El 1824 era intendent de l’exèrcit de Catalunya Publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña 1824, primer nomenclàtor dels municipis del Principat

Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué de tornar…

Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts

Fill del general Ban Chao , el succeí en el comandament de les tropes de l’Àsia central quan les debilitats internes de l’imperi Han l’obligaven ja a retirar-se dels dominis conquerits pel seu pare Tanmateix, les tropes de Ban Yong encara arribaren als oasis anteriors a les muntanyes de la ratlla de l’Índia

Lluità amb el seu pare, Giacomo Caldora, contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fou fet presoner Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura

S'incorporà a la quadrilla de Tristany en ésser executat el seu pare, Pere Massacs, pels liberals durant la primera guerra Carlina Lluità novament en el bàndol carlí durant la segona, amb el grau de tinent, i encara durant la tercera, amb el de tinent coronel En l’acció de Vallbona lluità contra les forces del Xic de les Barraquetes

Fill de l’advocat Jaume Vilardaga i Sastre Durant la primera guerra Carlina, lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854 Fou pare de l’historiador i advocat Jacint Vilardaga i Cañellas

Germà d’Antoni de Villarroel i Peláez Inicià la carrera militar al costat del seu pare, Cristóbal de Villarroel y Ruiz de Alarcón, i combaté a Catalunya contra els francesos 1694-97 S'establí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia Desconfiada 1700 El 1703 fou destinat a Andalusia Després de la guerra de Successió tornà a Barcelona com a tinent coronel del regiment de Galícia

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

Fill de  Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una…