Resultats de la cerca

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847

Fou utilitzada a la península Ibèrica a partir del s XV Les primeres notícies documentades d’aquesta arma als Països Catalans daten del 1452

En les expedicions que comandà cap a la península de Califòrnia 1774-76, fundà la que havia d’esdevenir ciutat de San Francisco Fou governador de Mèxic 1777-88

General de Napoleó, actuà a Itàlia i a la península Ibèrica fou derrotat a Bailèn 1808 Fou destituït —però després rehabilitat— per Lluís XVIII, que el nomenà ministre de la guerra 1814

El resultat de la batalla decidí la caiguda de la península Ibèrica en poder dels musulmans Alguns historiadors neguen aquest emplaçament tradicional de la batalla i el situen a la vora de la llacuna de la Janda

La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella i Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica

Introduí a la península Ibèrica els mètodes pedagògics pestalozzians, que havia conegut a Suïssa, en fundar una escola pestalozziana a Tarragona 1801 per als fills dels militars del seu regiment Influí Francesc Amorós i Ondeano perquè fundés el Real Instituto Pestalozziano de Madrid

Arribà a la península Ibèrica 1835 amb d’altres soldats britànics Collaborà amb els isabelins durant la primera guerra Carlina Comandant 1839 i coronel 1854, lluità a la campanya del Marroc 1859-60 i collaborà en la restauració borbònica Tingué, per matrimoni, el marquesat de San José

Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona, 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre d’altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella