Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
pèndol balístic
Militar
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte..
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte
bombardeig encabritat
Militar
Bombardeig efectuat per l’aviació en trajectòria ascendent.
Permet de bombardejar determinats objectius sense entrar en la zona d’acció dels antiaeris
alça telescòpica
Militar
Telescopi paral·lel al canó d’una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.
Generalment porten, al visor, una retícula graduada —horitzontal i vertical— que permet de mesurar angles d’elevació i de deriva
densitat de foc
Militar
Nombre d’impactes efectuats amb una arma de foc per unitat de longitud o de superfície —generalment per hectòmetre i per hectàrea, respectivament—.
En el primer cas, hom l’anomena densitat lineal i, en el segon, denistat superficial És la característica que permet de judicar millor un tir de fusell
paracaigudisme

Paracaigudista
© Lluís Prats
Esport
Militar
Activitat que consisteix a llançar-se en paracaigudes amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc.
Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició
assalt
Militar
Fase resolutiva de l’atac en la qual les tropes més avançades es precipiten sobre les posicions enemigues.
El soldat que participa en un assalt ha de tenir un alt grau de preparació física i moral, per tal com, si l’adversari no es ret o no es retira, es produeix un combat cos a cos L’assalt en la seva forma clàssica esdevé actualment molt difícil, perquè l’augment de l’eficàcia de les armes de foc no permet a formacions denses d’apropar-se a les posicions enemigues per això, l’objectiu d’assaltar els punts clau escollits és reservat a formacions especialitzades Els tancs són el mitjà més adequat per a l’assalt quan són seguits per la infanteria mecanitzada que, en el moment indicat,…
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm i 2 000 m d’…
cap nuclear
Militar
Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
Els míssils poden portar un o més caps nuclears En aquest darrer cas els míssils poden ésser MRV , amb caps múltiples simples que el vector dispersa sobre un únic objectiu MIRV , amb caps múltiples independents guiats, que el vector orienta successivament vers uns objectius diferents i allunyats els uns dels altres, i MARV, amb caps maniobrables dotats individualment d’una capacitat d’evolució que els permet de millorar llur precisió Els caps nuclears tenen diverses característiques de potència, segons que vagin dirigits contra sitges de míssils, centres…
nivell de punteria
Militar
Nivell d’aigua articulat per un extrem sobre un canó que permet de donar-li l’angle de tir calculat.
cinta
Militar
Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l’alimentació de certes metralladores.