Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
batalla de Margalef
Història
Militar
Fet d’armes de la guerra del Francès ocorregut el 23 d’abril de 1810 a Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell), entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes
batalla de les Forques
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1642, prop de Lleida, al lloc anomenat pla de les Forques
, durant la guerra dels Segadors, en topar l’exèrcit castellà del marquès de Leganés amb el catalanofrancès que comandava el mariscal de La Motte.
Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida
Domingo Dulce y Garay
El general Domingo Dulce y Garay
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…
batalla d’Orpesa
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Orpesa (Plana Alta), a la darreria de juny del 1521, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers
, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts dels quals s’ofegaren a les séquies i a la mar Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard
Ramon Bordes
Història
Militar
Militar.
Era tinent coronel durant el setge de Barcelona 1714 manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
Alonso de Sotomayor
Història
Militar
Militar i administrador castellà.
Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Joaquim d’Alòs i Bru
Història
Militar
Militar.
Fill d’Antoni d’Alòs i Rius, capità general de Mallorca, marquès d’Alòs, i membre d’una família destacada en diverses campanyes militars de l’exèrcit espanyol Inicià la seva carrera militar en la guerra amb Portugal, on fou capità del regiment d’infanteria d’Aragó Posteriorment marxà al Perú, on exercí com a coronel, sotsdirector de milícies i, l’any 1755, corregidor de Chaianta actualment Bolívia, aleshores jurisdicció del virregnat del Riu de la Plata Fou conegut per les elevades exaccions que imposà i pel dur tracte als indis, sobretot arran de l’aixecament de 1780 Fou capturat pels indis…
batalla d’Épila
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en la població aragonesa d’aquest nom, el 21 de juliol de 1348.
S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior