Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
quinta
Militar
Mètode establert per a completar les unitats militars consistent inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb…
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les …
d’efecte retardat
Militar
Química
Dit de les espoletes, dels artefactes, etc, en els quals, o a causa dels quals, l’explosió s’esdevé després d’un interval, més o menys llarg i preestablert, d’haver estat activats o excitats.
microdesarmament
Militar
Desarmament en el context dels conflictes armats en els quals les armes petites i lleugeres constitueixen la major part de l’arsenal utilitzat.
Terme adoptat pel secretari general de les Nacions Unides Boutros Ghali l’any 1992, molt sovint afecta tant les forces armades siguin regulars o irregulars com la població civil
orgue
Militar
Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
Era emprat especialment a bord dels vaixells, muntat a les cofes, i tenia una especial importància en els abordatges
atac
Militar
Acció d’atacar, consistent en un conjunt d’accions parcials per mitjà de les quals hom avança sobre la posició enemiga fins a ocupar-la.
L’atac ha de trencar la voluntat de resistència de l’enemic en el moment crític de la seva situació defensiva Cal combinar el foc amb la maniobra L’atac comprèn diverses fases que assoleixen objectius successius Malgrat que les situacions tàctiques són múltiples, hi ha uns principis generals d’atac potència en l’acció, concentració de mitjans, concentració d’esforços, unitat i coordinació d’accions, simplificació dels procediments, distribució dels mitjans i materialització de la maniobra
batalla de Chacabuco
Història
Militar
Combat lliurat el 12 de febrer de 1817 entre les tropes de Maroto i les patriòtiques del general San Martín, les quals derrotaren els espanyols.
San Martín entrà victoriós a Santiago, amb la qual cosa restaren obertes les portes per a l’alliberament de Xile
permís d’armes
Militar
Llicència que concedeix l’autoritat governativa a les persones a les quals els seus reglaments permeten de posseir o usar armes curtes o llargues d’ànima estriada.