Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reclutament
Militar
Acció de reclutar.
Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el reclutament…
caixa de reclutament
Militar
Dependència de la zona de reclutament destinada a la inscripció i a la classificació dels reclutes, els quals s’hi reuneixen per a ésser destinats al servei actiu.
terç
Història
Militar
En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada el 1534 per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
Comandat per un mestre de camp i integrat per uns 3 000 homes, el terç, nodrit per infanteria mercenària, era format pel reclutament de voluntaris allà on eren trobats i, per això, reunia persones de les més diferents procedències, que feien de la guerra llur mitjà de vida, la qual cosa les feia molt perilloses quan mancava el pagament Els terços foren les millors tropes d’Europa entre el s XV iel XVII, que començaren a decaure desaparegueren al començament del s XVIII amb la reorganització borbònica de la milícia
allistament
Militar
Conjunt de tràmits destinats a establir les llistes dels joves que han de prestar el servei militar
.
A l’Estat espanyol, segons llei del 1984, tots els joves que compleixen divuit anys estan obligats, dins el darrer trimestre de l’any, a inscriure's a l’ajuntament on estiguin empadronats o, si viuen a l’estranger, al consolat corresponent Els ajuntaments publiquen les llistes durant la primera quinzena de gener i les tanquen definitivament el segon diumenge de febrer aquestes llistes, després d’ésser admeses totes les rectificacions, són enviades el dia primer d’agost a les juntes de classificació i de revisió de les caixes de reclutament A l’Estat francès, l’allistament és fet…
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al…
lleva
Militar
Forma de reclutament de gent de guerra que sovint implica la mobilització de tots els recursos humans.
mosso
Militar
Individu sotmès al servei militar, des que és allistat fins que ingressa a la caixa de reclutament.
entrada en caixa
Militar
A l’Estat espanyol, acte pel qual els allistats passen a dependre de la caixa de reclutament i pertanyen a la jurisdicció militar.
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…