Resultats de la cerca

Figurà en les Comissions Obreres de barris abans d’incorporar-se al Movimiento Ibérico de Liberación , dins del qual participà activament en les accions armades de 1972-73 Detingut 1973 i acusat de la mort d’un policia, fou condemnat a mort per un consell de guerra i executat al garrot, a la presó Model L’any 2006 tingué lloc una iniciativa dels familiars i de diversos collectius per a la revisió de judici, allegant que les proves inculpatòries havien estat manipulades El juliol del 2007 el Tribunal Suprem rebutjà definitivament la revisió del cas i el 2020 l’Audiència de Barcelona arxivà,…

Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional

Comte de Loris-Melikov Participà en la guerra russoturca 1877-78 Nomenat cap de la comissió executiva creada per Alexandre II 1880, inicià un pla de reformes liberalitzants per frenar el terrorisme revolucionari, però el seu intent fou frustrat per l’assassinat del tsar 1881, i dimití

Oficial de l’exèrcit revolucionari a divuit anys, el 1797 n'esdevingué general Participà en la campanya napoleònica de 1806-07, finida la qual fou nomenat mariscal i duc de Bellune, i més tard destinat a la guerra d’Espanya Ministre de la guerra 1821, es retirà el 1830 Escriví unes memòries

Es distingí al Marroc ja capità, el 1926 es rebellà contra la Dictadura de Primo de Rivera i fou degradat i empresonat a Barcelona Alliberat i rehabilitat el 1930, connectà amb el Comitè Nacional Revolucionari destinat a Jaca, el 12 de desembre s’insurgí contra la monarquia i proclamà la república fracassat el moviment, fou afusellat

Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí

Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista

El comitè central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens Sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes Sembla que assoliren un total d’uns 700 membres 325 de la CNT, 145 de l’UGT, 185 d’ERC i 45 del POUM Foren aviat molt criticades, sobretot des que es refermà el poder del govern de la Generalitat Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior Foren formalment dissoltes per…

Del 1958 al 1974 ocupà diversos càrrecs militars a les colònies Caigut el règim salazarista 1974, contribuí a dominar l’intent revolucionari del novembre del 1975 El mateix any fou ascendit a general i fet cap d’estat major de l’exèrcit Elegit 1976 i reelegit 1980 president de la república, sovint topà amb els successius caps de govern a causa de la seva visió personal de la política portuguesa Cap al final del seu mandat presidencial 1985, promogué el naixement del Partido Renovador Democrático, que esdevingué la tercera força política del país a les eleccions legislatives del…

El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i…