Resultats de la cerca

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la capitulació de…

Quart duc d’Osuna, tercer marquès de Peñafiel i vuitè comte d’Ureña Fill de Pedro Girón y de Velasco , passà a Sicília, on fou general de les galeres reials Combaté la pirateria En 1655-56 fou virrei de Sicília, càrrec en el qual morí

Nasqué a França durant l’exili dels seus pares gironins, el militar Jaume Gasset i Raimunda Mercader en tornar la família a Girona fou inscrit al llibre de baptismes de la catedral, i així ésser considerat gironí Lluità a la primera i segona guerra Carlina Membre del partit moderat, fou governador militar de Jaén 1856-58 i comandant general de Ceuta 1858-59 A la guerra d’Àfrica es distingí en els alts de Benzú 1859 També fou destinat a Mèxic, on en 1861-62 fou cap de les tropes d’ocupació espanyola a la fortificació mexicana de San Juan d’Ulúa, al Port de Veracruz hi romangué fins que fou…

El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840

Entre altres càrrecs havia ostentat el de governador de Galícia 1677 i el de capità general de les galeres d’Espanya Fou lloctinent de València 1679-80 combaté el bandolerisme, però fou deposat a causa del procés i l’execució del bandoler i exfrare agustí Pere Antoni Ribera , dut a terme malgrat la seva condició d’eclesiàstic Fou virrei de Sicília 1696-1701 i conseller d’estat

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València

Comte d’Aguilar, marquès consort d’Hinojosa i comanador de l’orde de Sant Jaume a Aledo i Torana El 1640 formà part de l’exèrcit castellà que entrà a Catalunya Lluità contra els catalans en esclatar la guerra dels Segadors, i en 1641-42 fou lloctinent de Felip IV de Castella a la zona ocupada de Catalunya Installat a Tarragona, féu incursions i s’apoderà d’Alcover desembre del 1641 i de Reus gener del 1642 assaltà el Vendrell i el 1643 formà part de l’expedició contra Miravet Ribera d’Ebre, on fou completament derrotat

Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat…

Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…