Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor
batalla naval de l’Ebre
Història
Militar
Combat naval que tingué lloc el 217 aC prop de l’embocadura de l’Ebre entre un estol cartaginès d’una quarantena de naus que partint de Cartago Nova es dirigia cap al nord i 35 naus romanes i massaliotes que defensaven la base d’Empúries, on els romans havien desembarcat l’any abans.
La victòria dels romans els assegurà el control de la costa catalana, que ja no havien de perdre durant tota la segona guerra púnica
classiarii
Història
Militar
Soldats de marina romans.
Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’…
quiliarca
Història
Militar
A l’antiga Grècia, comandant de mil soldats.
Referit primer a la guàrdia reial persa dels mil nobles cavallers o “parents del rei”, el mot traduïa els càrrecs romans de tribú i de prefecte de la cohort prefecte
Hannó
Història
Militar
General cartaginès.
Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC
ariet
Militar
Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans era portat en un principi a braços d’un gran nombre d’homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d’una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l’ariet un ràpid moviment pendular L’ariet fou usat encara a l’edat mitjana
Aeci
Història
Militar
General romà.
Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià
Publi Corneli Escipió Nasica
Història
Militar
Política
Polític i general.
És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves