Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
capellina
Història
Militar
Casc semblant al capell de ferro, usat a Catalunya des del s XIII, i que sembla que al s XV ja era considerat antiquat.
Filippo Carlo Antonio Spinelli e Sabelli
Història
Militar
Militar.
Cinquè príncep de Cariati Ocupà càrrecs a l’administració castellana de Nàpols i, sembla, al País Valencià
capell de ferro
Militar
Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I
batalla de Valdejunquera
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el dia 26 de juliol de l’any 920 entre ‘Abd al-Raḥmān III i l’exèrcit navarrolleonès d’Ordoni II i Sanç Garcés I, en el qual vencé el primer.
Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents
Edward Rydz-Śmigły
Història
Militar
Militar polonès.
Lluità en la Primera Guerra Mundial i contra la invasió soviètica 1919-20 Inspector general de l’exèrcit 1935 i mariscal 1936, el 1939 fou nomenat cap de les forces poloneses, que foren derrotades per les alemanyes i soviètiques que envaïren el país setembre del 1939 Refugiat a Romania, tornà secretament a Polònia 1940 Sembla que morí en combat
Carlo Zeno
Història
Militar
Gran almirall de Venècia.
En les guerres contra Venècia es destacà especialment en l’alliberament de la ciutat de Chioggia, i també en els combats a la Mediterrània oriental, on foragità els genovesos de Xipre Els seus germans Antonio Zeno i Niccolò Zeno eren també navegants, però el viatge que els fou atribuït a partir del s XVI fins a les illes Fèroe i Grenlàndia sembla fals
‘Uqba ibn Nāfi‘
Història
Militar
General musulmà.
Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān
Antonio Pellicer de Ossau y de Salas
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor d’origen aragonès, germà petit de José.
Participà com a mestre de camp en la campanya del Rosselló el 1639 i després en la guerra contra Catalunya, en la qual fou fet presoner 1642 i dut a França Alliberat dos anys més tard, continuà intervenint en la lluita fins a la seva mort en acció de guerra Redactà un Diario de la guerra de Cataluña desde la entrada con el ejército real del marqués de Los Vélez , la segona part del qual sembla irremissiblement perduda
Francesc Barceló
Història
Militar
Militar.
Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat
orde de Santa Maria de Montgaudi
Militar
Orde militar fundat vers el 1174 prop de Terol, a Alfambra i els seus termes, per un cavaller de l’orde de Sant Jaume, el comte Rodrigo Gonçalves, que devia haver col·laborat en la conquesta d’aquesta regió.
El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple