Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
mobilització
Militar
Pas d’una organització social de pau a una situació de guerra.
Des de sempre, els governs s’han atribuït el dret de cridar el poble en defensa de l’estat, utilitzant diverses fórmules lleves, reclutaments, etc La Revolució Francesa, amb el seu aixecament en massa, fou el primer pas vers el concepte de nació en armes, i la consegüent instauració del servei militar obligatori ha fet que els estats disposessin d’un gran nombre de reservistes instruïts De fet, la mobilització suposa la incorporació a files dels reservistes segons un sistema que permeti de passar, en el menor temps possible, dels efectius de pau als de guerra La mobilització suposa, ultra la…
amnistia d’armes
Militar
Període temporal en què no es penalitza el lliurament d’una arma en situació irregular.
Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita sistemes jurídics i…
sorpresa
Militar
Principi bèl·lic basat en la ignorància, per part de l’enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies.
batalla naval de Nicòtera
Història
Militar
Combat marí ocorregut davant la població d’aquest nom, a Calàbria, entre l’estol de Carles I de Nàpols i una part de l’estol català, format per catorze galeres.
Malgrat la situació d’inferioritat d’aquestes, assoliren una victòria esclatant i capturaren diverses naus enemigues, amb un gran nombre de presoners, que Pere II de Catalunya-Aragó feu posar en llibertat
reserva
Militar
En els països on el servei militar és obligatori, situació a la qual hom passa un cop acomplert el període de servei, i també la situació a què són destinats els caps i oficials de les forces militars permanents en complir una determinada edat, o els mobilitzats que es reintegren a la vida civil acabada una guerra.
Porfirio Díaz
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
aleta
Aleta Mauser
Militar
Peça de les armes Mauser, col·locada a la part posterior del pany, que serveix per a posar l’arma en situació de seguretat, de desmuntatge o de tir.
cortina de foc
Militar
Sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i situació en el terreny.