Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Juan Díaz Porlier
Història
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi
Francesc Xavier Abadia
Militar
Brigadier.
Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana
Josep Carratalà
Història
Militar
Militar i polític.
En començar la Guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina Es destacà durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel Féu la campanya d’Amèrica contra els independentistes, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho 1824 De tornada a la Península, lluità contra els apostòlics a la Guerra dels Malcontents i contra els carlins al País Basc Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València 1835, Múrcia i Castella la Nova, i ministre de la guerra el 1837
Juan de Arce
Història
Militar
Militar castellà, comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.
La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640
Ion Antonescu
Història
Militar
Política
Militar i polític romanès.
Agregat militar en diverses capitals europees, se sentí atret per les doctrines nazis i feixistes De tornada al seu país, s’oposà al rei Carles II, fet pel qual fou arrestat Tot i així, fou ministre de la guerra 1938, però dimití aviat El 1940 dirigí un cop d’estat Carles II hagué d’abdicar en el seu fill, Miquel, i Antonescu esdevingué primer ministre, amb el títol de conducǎtor A la Segona Guerra Mundial es posà al costat de l’Eix, i en produir-se la desfeta romanesa enfront de les tropes soviètiques, fou destituït i, després, afusellat
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Història
Militar
Oïdor militar de la generalitat (1690).
Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…
Pau Parellada i Molas
Literatura catalana
Militar
Disseny i arts gràfiques
Escriptor, caricaturista i militar.
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…
,
António Sebastião Ribeiro de Spínola
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es…
Ippolito Nievo
Història
Militar
Literatura
Història del dret
Escriptor, advocat i militar vènet.
Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867, novella històrica…
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…