Resultats de la cerca

Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué…

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona

Féu dues expedicions des de Cumaná al riu Chuspa 1555 i 1557 Fundà Rosario i un poblat 1559, origen de Caracas Essent justicia mayor de Cumaná, els indis s’insurgiren 1561 i n'hagué de fugir En tornar-hi, fou mort

Fou el combat naval més important de la Primera Guerra Mundial, tant pel nombre d’unitats que hi participaren com per les conseqüències estratègiques, puix que l’esquadra alemanya hagué de tornar als seus ports, on romangué blocada fins al final de la guerra

Participà en la Guerra Gran 1793-95 contra França, però després, al servei de Napoleó I, intervingué en el setge de Saragossa 1808 i en la campanya de Rússia 1812 En tornar a Portugal 1814 fou acusat de traïció, condemnat a mort i afusellat

Fou comandant general de Catalunya en el bàndol carlí 1837 Anà a França uns quants anys, i en tornar-ne es passà a l’exèrcit isabellí Fou governador de les Filipines i capità general 1850-53 i finalment ministre de la guerra 1856 a l’època de Narváez

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27