Resultats de la cerca

Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del grup de…

Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès

Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici

Es traslladà a Nova Espanya Formà part de la tripulació del “San Carlos”, paquebot que arribà, el 1769, a San Diego com a suport marítim de l’expedició de Gaspar de Portolà per tal de consolidar la presència espanyola a l’Alta Califòrnia S'integrà a l’expedició del paquebot “San Antonio”, que el 1770 sortí de San Diego, en formar part de l’expedició que cercava el port de Monterey Emmalaltí d’escorbut, i després morí, el 1773

Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat

Lluità a Cuba i a l’Àfrica, i fou ascendit a tinent general 1925 i nomenat director de la Guàrdia Civil 1928 i del cos de carrabiners 1932 El 1929 fou capità general de València El 10 d’agost de 1932 s’aixecà contra la República, però fracassà i fou empresonat Amnistiat 1934, es traslladà a Portugal, des d’on conspirà contra la República Morí en accident aeri quan anava a posar-se al capdavant dels rebels el 18 de juliol de 1936

Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles

Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria

Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881

Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà al continent i…