Resultats de la cerca

Destinat a Amèrica, el 1815, com a membre de l’expedició del general Pablo Morillo, s’establí a Veneçuela Collaborà en l’organització de la policia, de la qual n'elaborà el reglament general Fou nomenat tinent del rei en substitució del general Morillo Fou capità general, amb caràcter interí, a més de governador i, el 1816, president de la Reial Audiència aquest mateix any fou ascendit a mariscal de camp El 1818 preparà la redacció i féu imprimir, a Puerto Rico, una Memoria Militar , adreçada al ministre de la Guerra sobre els esdeveniments de l’illa Margarita El mateix any fou destinat de…

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal

Fou encarregat per l’ajuntament de Barcelona d’urbanitzar 1812 l’antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins el 1827 esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia

Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

Comissari de guerra de primera classe publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar 1855

En la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat

Publicà, el 1851, una història de les Campagnes de la Révolution Française dans les Pyrénées-Orientales de 1793-95, amb una descripció topogràfica És també autor de La dernière année du général Dagobert 1873

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un any més tard…