Resultats de la cerca

A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid

Apareix a l’hora de cercar solucions de les equacions d’ones

Les ratlles dels espectres d’emissió són brillants, mentre que les dels d’absorció dites ratlles d’absorció són fosques Un exemple conegut d’aquestes darreres és el de les ratlles de Fraunhofer

Fa una inflorescència, ramificada amb bràctees vermelles acabades en groc, que apareix a l’hivern i es manté fins a mitjan primavera És poc atacada pels insectes i es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també reina de les bromeliàcies

És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant

El seu fonament, explicat per JPlateau el 1836, és que l’ull pot apreciar una sèrie d’imatges intermitents d’una freqüència determinada, però no pot retenir el moviment excessivament ràpid D’aquesta manera l’objecte en moviment apareix, en cada imatge, com si estigués aturat Aquestes sèries d’imatges són obtingudes per mitjà de l'estroboscopi

Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra

El fenomen fou predit per Hendrik Casimir el 1948 i detectat per primera vegada pel grup de S Lamoreaux el 1996

Té un temps de resolució no nul i considera impulsos simultanis els que arriben separats per un interval més petit que el temps de resolució