Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’…
cristall líquid
Física
Nom genèric de certes substàncies que presenten, dintre d’un cert interval de temperatura, una organització no prou ordenada perquè puguin ésser considerades sòlides ni prou desordenada per a ésser considerades líquides; els cristalls líquids són, doncs, substàncies en estat mesomorf.
Són formades per molècules llargues encadenades entre si, que presenten una polarització elèctrica manifestada sota d’un camp elèctric, per canvis en la transparència i en l’índex de refracció Aquesta característica s’utilitza per a la construcció de visualitzadors electroòptics En un visualitzador de cristall líquid, el líquid és tancat entre dues plaques de vidre molt prim en les quals, per un procés de vaporització al buit d’òxid d’estany-indi, es dibuixen les formes que faran d’elèctrodes i es reproduiran quan hom els apliqui una tensió El camp elèctric pot ésser continu, però també pot…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser…
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…