Resultats de la cerca

En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic

L’esforç màxim fins al qual la deformació és reversible és anomenat límit elàstic Per a la utilització òptima d’un material cal treballar amb un valor d’esforços per sota del límit elàstic

Després de la collisió, les partícules són les mateixes que abans del xoc En aquesta mena de collisions es conserva l’energia cinètica

És igual al treball necessari per a estirar l’objecte elàstic Hom la calcula com la meitat del producte del quadrat de la distància estirada i d’una constant que depèn de la natura de l’objecte elàstic

Consta d’un recipient de vidre, ple d’aigua i tancat per una membrana elàstica A l’interior hi ha una petita bola buida i foradada, de la qual penja una figureta, anomenada diable de Descartes Fent pressió sobre la membrana, hom fa baixar la figureta i, en suprimir la pressió, aquesta torna a pujar

Enclou la bomba generadora de pressió, els reguladors, els filtres, els acumuladors, les vàlvules antiretorn, de seguretat, les electrovàlvules, etc Amb un sistema hidràulic hom aconsegueix una major agilitat en la transmissió del moviment, menys pèrdues per fregament i una acció que no pot ésser més potent i més elàstica que en un sistema mecànic equivalent

Té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents collisió elàstica o difusió, l’emissió diferida d’energia collisió inelàstica o excitació o una transmutació o reacció nuclear captura En tots els casos, la teoria de la collisió pressuposa la validesa del principi de conservació de l’energia en el sistema físic format per les partícules que participen en la collisió La teoria cinètica del gasos, que n'explica el comportament clàssic, és l’aplicació de la teoria de la collisió a les molècules

L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat…

Aquesta propietat fou descoberta per Brewster l’any 1816, i és aprofitada per estudiar les tensions mecàniques patides per peces d’una construcció o d’un instrument, a partir de l’anàlisi de la fotoelasticitat de models fets en materials transparents