Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat  i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà…

Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’…

Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica

Fou director de l’institut fisicoagronòmic de Leningrad i membre directiu de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Estudià les propietats físiques i elèctriques dels cristalls i dels semiconductors

Dirigí les investigacions que portaren a la fabricació de la primera bomba atòmica de l’URSS i posteriorment a la primera bomba termonuclear del món Director de l’Institut d’Energia Atòmica i acadèmic de ciències de l’URSS, dedicà els últims anys de la seva vida a estudiar les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear

Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946

Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank

Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA