Resultats de la cerca

Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules

Professor a la Universitat de Colúmbia 1950-71, treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear CERN entre el 1968 i el 1986 El 1988 rebé el premi Nobel de física amb Melvin Schwartz i Leon Max Lederman per les seves recerques sobre partícules, entre les quals el descobriment del neutrí muònic 1962

Graduat al City College de Nova York 1921 i doctorat per la Universitat de Columbia 1927, ensenyà en el primer d'aquests centres 1925-67 Féu diverses recerques sobre física general i física atòmica Amb Allan C G Mitchell publicà el 1934 Resonance Radiation and Excited Atoms És conegut també per alguns llibres de text, com College Physics 1947, amb la collaboració de FW Sears

Es doctorà a la Universitat de Stuttgart el 1979, en 1978-98 treballà als Bells Laboratoires i, des del 1998, és professor de física a la Universitat de Columbia, Nova York Rebé el premi Nobel de física 1998, compartit amb RBLaughlin i DCTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega, a partir de les investigacions sobre l' efecte Hall

Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau

Es dedicà a la docència i a la recerca a les universitats de Columbia 1942-47 i Harvard des del 1947, i ocupà alts càrrecs d’assessoria en organismes militars Laboratori de Los Alamos, 1943-45 exèrcit de l’aire, 1947-50 OTAN 1958-59, etc El 1989 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció de la tècnica de separació per camps oscillatoris, destinada a desplaçar els àtoms d’un nivell d’energia a un altre

Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en enginyeria química per l’Institut Politècnic de Brooklyn i més endavant treballà a l’empresa General Electric El 1950 tornà als estudis universitaris i el 1955 obtingué un doctorat en física per la Universitat de Columbia, on treballà fins el 1963, que s’incorporà al Linear Accelerator Center de la Universitat de Stanford, on determinà l’existència de la partícula subatòmica leptó tau Rebé el premi Wolf de física el 1982 i el Nobel, també de física, el 1995

Graduat a la Universitat de Toronto el 1949, aquest any s’associà amb Charles Hard Townes , amb qui dugué a terme gran part del seu treball de recerca sobre microones, espectroscòpia i superconductivitat a les universitats de Columbia 1949-61 i als laboratoris Bell 1951 El 1958 descobrí el raig làser, pel qual obtingué el premi Nobel de física el 1981 compartit amb LKMSieghban i NBloembergen El 1961 ingressà a la Universitat de Stanford i el 1966 esdevingué director del departament de física d’aquest centre Entre les seves obres destaquen Infrared and Optical Masers 1958 i Lasers and Their…

Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia hertziana, li…

El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…