Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
intensitat energètica
Física
Quocient entre el flux energètic, emès en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
amplada de camp
Física
Dimensions del camp de definició d’un instrument òptic, mesurades en la direcció perpendicular a l’eix òptic.
fus horari
Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa…
superfície equipotencial
Física
En un camp conservatiu, superfície formada per tots els punts que tenen el mateix potencial.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció del camp
llum natural
Física
Llum no polaritzada, o sia, constituïda per ones electromagnètiques d’amplituds i fases qualssevol i amb els corresponents vectors elèctrics orientats en direccions que varien, a l’atzar, en el transcurs del temps.
Les propietats de la llum natural són simètriques respecte a la direcció de propagació
sentit
Física
Matemàtiques
Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
Generalment els dos sentits possibles d’una direcció són anomenats sentit positiu i sentit negatiu i fixats convencionalment
vector de Burgers
Física
En la teoria de l’elasticitat, vector constant que incrementa el de desplaçament quan hom descriu un entorn tancat arbitrari al voltant d’una línia de dislocació.
El vector de Burgers és igual en magnitud i direcció a un dels períodes del reticle del cristall considerat
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i V la velocitat del so i de…
superfície d’ona
Física
Superfície formada pels punts en els quals l’ona té la mateixa fase en el mateix instant.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció de propagació de la pertorbació ondulatòria, i en el cas que el medi sigui isòtrop, són superfícies esfèriques
autorotació
Física
Rotació continuada a l’entorn del seu eix d’un rotor sotmès únicament a forces aerodinàmiques.
La disposició adient de les pales del rotor permet d’aconseguir que la força resultant que actua sobre cada una d’elles tingui la mateixa direcció de l’eix de rotació