Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
efecte Cotton-Mouton
Física
Fenomen de birefringència que es presenta en un líquid quan és situat en un camp magnètic perpendicular a la direcció de propagació de la llum.
La birefringència és mesurada per l’expressió λ és la longitud d’ona de la llum, B és la inducció magnètica, i C una constant, dita constant de Cotton-Mouton , que és característica del líquid en qüestió
holograma
![](/sites/default/files/media/FOTO/holograma.jpg)
Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat…
cristall fotònic
Física
Material compost de nanoestructures dielèctriques que donen lloc a una constant dielèctrica que varia de manera periòdica, cosa que afecta la propagació de la llum.
El fenomen provoca que certes longituds d’ona puguin travessar el material, mentre que altres no ho puguin fer, definint un gap en l’espectre d’excitacions del material Té múltiples aplicacions, per exemple en la fabricació de fibres òptiques per a comunicacions i transmissió de llum làser
interferòmetre de Fabry-Pérot
Física
Interferòmetre en el qual la llum monocromàtica travessa un parell de plaques de vidre semiplatejat i es produeixen d’aquesta manera unes franges d’interferència circulars.
Una de les plaques de vidre es pot moure per tal de variar la separació entre elles La longitud d’ona de la llum es pot determinar a partir de la variació de la posició de les franges d’interferència en funció d’aquesta separació
poder rotatori
Física
En una substància òpticament activa (activitat òptica), gir angular que experimenta el pla de polarització de la llum en travessar-ne la unitat de gruix.
És funció de la longitud d’ona de la llum emprada i li és assignat el signe + o - segons que la substància sigui dextrogira o levogira En el cas d’un líquid, cal precisar, a més a més, la densitat o concetració per a les dissolucions de referència, i rep el nom de poder rotatori específic
miratge
![](/sites/default/files/media/FOTO/123938.jpg)
Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície…
amortidor coherent perfecte
Física
Dispositiu que permet convertir la llum coherent en calor o energia elèctrica, anomenat també antilàser pel fet que realitza de manera inversa la tasca d’un làser.
El primers dispositius construïts enfoquen dos raigs de llum coherent idèntics dins d’una cavitat on una oblia de silici els refracta i reflecteix internament de manera repetida, de manera que les seves ones són anullades per interferència destructiva o, en la majoria dels casos, els seus fotons són absorvits per l’oblia El dispositiu té una eficiència superior al 99%
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi