Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
efecte estroboscòpic
Física
Tecnologia
Efecte consistent en una modificació aparent del moviment real d’un objecte quan és il·luminat mitjançant una llum intermitent de freqüència apropiada.
És el fonament de l' estroboscopi i de l' estroboscòpia
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
estigmàtic | estigmàtica
Física
Dit de cadascun dels punts per als quals un sistema òptic és estigmàtic.
estigmàtic | estigmàtica
Física
Dit d’un sistema òptic que converteix tots els raigs que emergeixen d’un punt objecte en raigs que convergeixen en un segon punt (o punt imatge).
El dioptre és aleshores estigmàtic per al parell de punts considerat Hom diu que el dioptre és estigmàtic si ho és per a tots els punts dels seus espais objecte i imatge El mirall pla és estigmàtic, mentre que la resta de sistemes òptics només ho és per als raigs paraxials
dissipatiu | dissipativa
dissipatiu | dissipativa
energia de deformació
Física
Energia que cal cedir a un cos perquè es deformi.
Si el material és elàstic, l’energia resta acumulada en forma d’energia mecànica en el material, la qual és recuperada en desaparèixer la deformació L’energia de deformació solament depèn dels estats inicial i final del material i no de la forma en què ha estat aconseguida la deformació Si el material no és elàstic, l’energia és consumida en el canvi d’estructura
hemisferis de Magdeburg
Física
Dispositiu construït l’any 1654 per Otto von Guericke per tal de mostrar els efectes de la pressió atmosfèrica.
Consisteix en dos hemisferis metàllics buits, de 70 cm de diàmetre, els quals, un cop collocats formant una esfera, de la qual hom extreu l’aire, costa molt de separar, pel fet que la pressió atmosfèrica no contrarestada els manté fortament units