Resultats de la cerca

Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919

Féu recerques sobre la gravetat, l’expansió dels líquids, els explosius, etc, però es destacà en l’estudi del buit Ideà una bomba de buit 1865 Publicà In the Vacuum 1865

Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques

Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921

Ha investigat la teoria quàntica en àtoms, molècules i cristalls, els orbitals atòmics, les bandes d’energia en els cristalls, etc Ha publicat nombroses obres, sobretot de teoria atòmica

Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924

Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow

Fou un dels contribuïdors més decisius en l’estudi dels semiconductors i llurs aplicacions perfeccionà el primitiu transistor i elaborà el de junció Publicà Electrons and Holes in Semiconductors 1950, obra bàsica en aquest camp El 1956 rebé, juntament amb Bardeen i Brattain, el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Féu importants recerques en física nuclear i partícules atòmiques, amb la collaboració d’EFermi a Roma i sobretot d’OChamberlain a Berkeley Pel descobriment de nous elements com el tecneci, l’àstat i el plutoni i de l’antiprotó rebé el 1959, juntament amb OChamberlain, el premi Nobel de física