Resultats de la cerca

Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la fundació Karl Zeiss…

Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella Publicà a Amsterdam uns Amusements philosophiques sur diverses parties des sciences et principalement de la physique et des mathématiques 1763

Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review  1951-65, The American Physical Society  1966-74 i Physical Review Letters  1958-74

Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954

Investigà l’estructura i la constitució del nucli atòmic i desenvolupà la teoria de les capes o dels nivells El 1963 rebé, conjuntament amb Jensen i Wigner, el premi Nobel de física

Investigà els coets propulsats per combustibles i comburents líquids, i pel març del 1926 provà amb èxit el primer coet d’aquest tipus Hom el considera un dels pioners de l’astronàutica Establí el principi del coet de diverses fases i collaborà en la construcció del bazooka

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

El 1946 es graduà en físiques al Case Institute of Technology de Cleveland i el 1950 obtingué el doctorat al California Technology Institute Professor a la Universitat de Michigan 1949-1959 i posteriorment a la Universitat de Califòrnia, inventà la cambra de bombolles , dispositiu per a seguir la trajectòria dels electrons, i en dirigí la construcció El 1960 fou distingit amb el premi Nobel de física, pels seus estudis sobre les partícules subatòmiques Des de mitjan anys seixanta feu recerca en biologia molecular L’any 1971 fundà amb altres collaboradors seus la companyia Cetus, la primera…

Fou professor de física matemàtica a les universitats de Càller 1926-29 i Palerm 1929-34 Des del 1934 fou catedràtic de transmissions i mesures telegràfiques i telefòniques a la Universitat de Roma El 1901 proposà un nou sistema d' unitats físiques anomenat sistema Giorgi

Fou un dels iniciadors de l’estudi experimental dels fenòmens magnètics Descobrí el magnetisme terrestre i ideà i construí el primer electroscopi La seva obra més important és De magnete magneticisque corporibus et de magno magnete tellure 1600