Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
túnel aerodinàmic
Física
Cavitat (generalment un tub) per la qual hom fa circular aire a diferents velocitats, a fi de determinar els paràmetres aerodinàmics d’un cos que s’hi introdueix.
Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions, car l’expansió que això…
adhesió
Física
Força que s’oposa a la separació de dos cossos posats en contacte íntim, i que és deguda a l’atracció mútua de les molècules.
En el cas de dos cossos sòlids augmenta amb el poliment i les dimensions de les superfícies en contacte
acumulador de calor

Acumulador de calor
© Fototeca.cat
Física
Massa sòlida o líquida capaç d’ésser escalfada en un moment donat, per cedir posteriorment la calor.
La matèria acumuladora, substància d’una calor específica elevada aigua, oli, salmorra, d’una calor latent elevada sals de baix punt de fusió o materials barats i amb una gran superfície de contacte trossos de ceràmica, maons o pedres, està continguda dins un recipient metàllic o de formigó, de forma cilíndrica o esfèrica, soterrat i aïllat tèrmicament Quan la substància acumuladora és sòlida, cal un fluid de transport —aire o aigua— per tal de carregar o descarregar l’acumulador si és líquida o gasosa, ella mateixa en fa la funció Generalment és utilitzat en sistemes de calefacció solar per…
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
activitat nuclear
Física
Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.
A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10 Bq
activar
Física
Irradiar una substància amb partícules atòmiques (principalment neutrons) per inferir-li radioactivitat.
activació
Física
Inducció de radioactivitat en un àtom per bombardeig amb neutrons o amb altres partícules nuclears.
L’activació té per finalitat la formació d’isòtops inestables activació per neutrons o de provocar una transmutació nuclear activació per altres partícules per tant, l’àtom ha canviat de nombre de massa o ha canviat alhora de nombre de massa i de nombre atòmic
fenomen aperiòdic
Física
Fenomen que tendeix vers el règim estable sense produir oscil·lacions.
A
Física
Lletra que designa la primera de les ratlles de Fraunhofer, la que té una major longitud d’ona.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina